Traducció Original

https://canperescultura.blogspot.com/2008/09/ozymandies-vaig-comenar-lestiu-amb.html?m=1

Un cop, un passavolant d'un antic país
em digué: "Dues cames de pedra enormes
es drecen al desert, arran, prop d'un pendís,
sense el cossatge, un rostre gastat en les formes
amb trets avesats a manar i burleta somrís
encert d'escultor en fer la passió mateixa
per fer-la perviure tallada en roca incerta,
d'aquell que se'n burlà i d'aquell que la féu créixer;
al seu pedestal, ben clar llegir-hi podreu:
Em dic Ozymandies, rei de reis, cosa certa:
admireu els meus fets. Poderosos friseu!"
Res no resta al seu voltant només decadència
d'una colossal desferra per tot arreu
i tota la sorra que escampa la turgència.