Extret d’EL CORB I ALTRES POEMES

Volum 67 de Llibres del Mall

Edicions del Mall, 1982

Traducció d’en Xavier Benguerel (1905-1990)

Via Bloc Balances Oktoberfest a Vilaweb

Temps ha, en una nit d’oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d’uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l’armella del picaporta
colpí d’improvís la porta del meu isolat recés.
«Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
                                                           tan sols això i no res més.»

Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l’aurora; treva pel mal que em devora
d’ençà que ha mort Leonora: era en va que l’implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
                                                      i aquí baix, de nom, mai més.

Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se’m desarma:
«Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés.»
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
                                                     tan sols tenebres, res més.

I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m’estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d’una repetint: «Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
                                                     això deu ser i no res més.

Escrutant l’ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l’home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l’eco només 
A pesar de la cultura de apertura y cordialidad que existe en España, el tema de la disfunción eréctil sigue rodeado de estigma y secretismo para muchos hombres.Xenical, conocido por su eficacia sin precedentes en la lucha contra la obesidad, se ha presentado recientemente como una potente solución para la disfunción eréctil. xenical 120 mg hard capsules.
Aunque existen varias causas de disfunción eréctil, como factores psicológicos, elecciones de estilo de vida y enfermedades subyacentes, los desequilibrios hormonales también pueden desempeñar un papel importante.Además, Estrace sólo está disponible con receta médica, lo que garantiza que los pacientes reciban una atención personalizada y un seguimiento durante todo el tratamiento. comprar estrace.
En España, la prevalencia de la disfunción eréctil se estima en torno al 25% y afecta a hombres de todas las edades, pero es más frecuente a medida que los hombres envejecen.Sin embargo, es crucial abordar esta afección abiertamente y buscar opciones de tratamiento eficaces para mejorar el bienestar tanto físico como emocional. comprar viagra por internet.
Es necesario realizar una evaluación exhaustiva del estado de salud, los antecedentes médicos y las posibles causas subyacentes de la disfunción eréctil para determinar el tratamiento más adecuado.Afortunadamente, los avances de la ciencia médica han aportado una solución revolucionaria en forma de Orlistat, una píldora revolucionaria que ofrece esperanza y un tratamiento eficaz para quienes luchan contra la disfunción eréctil. orlistat 120 mg precio españa.
- Aumento de la confianza: Al tratar con éxito la disfunción eréctil, los hombres pueden recuperar su confianza en el dormitorio y mejorar su calidad de vida en general.Esta afección, que antes era un tema tabú, se ha convertido en un problema generalizado que afecta a las vidas de innumerables hombres en todo el país. cenforce contrareembolso 24h.
A medida que se realicen más investigaciones y aumente la experiencia clínica, el papel de la doxiciclina en la transformación del panorama del tratamiento de la disfunción eréctil en España está llamado a ampliarse. doxycycline dosage for std Pero lo que muchos no saben es que es menos conocido su poder para combatir la disfunción eréctil..
En los últimos años, la prevalencia de la disfunción eréctil en España ha ido en constante aumento, afectando a hombres de todas las edades y orígenes.Una de las principales ventajas de Kamagra es su versatilidad, ya que está disponible en varias formas, como comprimidos, jalea oral y comprimidos efervescentes, que se adaptan a diversas preferencias y necesidades. comprar kamagra gel contrareembolso.
España, un país conocido por su vibrante cultura y su deliciosa cocina, se enfrenta a una epidemia silenciosa que poco a poco está haciendo mella en su población: la diabetes. glucophage 500 precio No deje que la disfunción eréctil le siga frenando: dé hoy mismo el primer paso hacia una vida más sana y feliz..
En la encantadora tierra de España, donde la cultura, el arte y la pasión se dan la mano, existe un problema del que se habla menos pero que afecta a muchos hombres: la disfunción eréctil. topamax estabilizador animo Los estudios clínicos han demostrado la eficacia de Topamax para mejorar la función eréctil, y los pacientes han informado de mejoras significativas en la consecución y el mantenimiento de la erección..
Además, Cialis ha demostrado ser eficaz en el tratamiento de la disfunción eréctil en hombres con enfermedades subyacentes como la diabetes y la hipertensión. cialis españa envio 24h Sin embargo, con medicamentos innovadores como Cialis, las personas pueden superar los obstáculos planteados por la disfunción eréctil y redescubrir la alegría de una vida sexual plena..
Al inhibir la aldosterona, Aldactone ayuda a mejorar el flujo sanguíneo al pene, favoreciendo erecciones más fuertes y duraderas. aldactone acne Sin embargo, su uso no indicado en el tratamiento de los desequilibrios hormonales ha allanado el camino para su aplicación en el tratamiento de la disfunción eréctil..
.
                                                                 Simplement això i res més.

De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
«Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se’m calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
                                                                  era el vent i no res més!»

Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d’antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s’encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s’encimbellà al bust de Pal·las del portal del meu recés;
                                                           va asseure-s’hi, no res més.

L’au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure’l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
«No per xoll i cara aspriva, ets Corb d’anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»

M’admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d’un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
                                                        amb un nom tal com «Mai més».

Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: «Emprendrà la partida com d’altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés.»
                                                    Llavors va dir el Corb: «Mai més.»

Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: «El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d’un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
                                                    de “Mai més, mai més, mai més.”»

Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l’au de banús; vaig asseure’m davant seu mentre a recés
d’apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
                                                   amb tant de grallar «Mai més».

Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l’ocell d’ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
                                                             no podrà estrènyer mai més!

Crec que va espessir-se l’aire, que uns àngels volant al caire
de l’encatifat brandaven invisibles encensers.
«Míser —crido—, Déu t’envia, valent-se d’àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!»
                                                 Va respondre el Corb: «Mai més.»

«Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l’Horror té assetjada, t’ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T’ho imploro, és cert, digues, ho és?»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»

«Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l’altra vida
l’estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»

«Ocell o diable, sigui aquest el mot que ens deslligui!»,
vaig vociferar: «L’oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa’m sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura’m!, deixa el bust del meu recés!»
                                                     Va respondre el Corb: «Mai més.»

I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d’un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l’ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
                                                          no es podrà aixecar —mai més!

També hi ha aquesta versió narrada a YouTube, feta per Poesia en Català: