MÀRSIES A FLANDRES (1900) de Vernon Lee

“Màrsies a Flandres” (“Marsyas in Flanders” en el seu original en anglès) és un conte de misteri i fantasia de Vernon Lee.

Vernon Lee és el nom que feia servir l’escriptora i assagista nascuda amb el nom de Violet Page (1856-1935). La seva ambigüitat de gènere ha deixat en l’aire si era simplement un pseudònim o si realment s’identificava com a home.

Aquesta història curta de misteri i fantasia medieval va ser escrita el 1900. Va ser publicada el 1927 com part de For Maurice: Five Unlikely Stories, editat per The Bodley Head.

Aprofitant que es troba en domini públic aquí teniu el relat traduït al català, tant en PDF com en ePUB:

Aquí teniu també el PDF amb la versió en anglès, basada en la publicació original:

Si us ha agradat i en voleu llegir més

Si en voleu saber més de Vernon Lee

Ja disponible el portal de l’Institut d’Estudis Primigenis!

28 de Febrer de 1925

Coincidint amb els terratrèmols que van ocórrer a diversos punts del planeta, artistes, poetes i escriptors varen començar a somiar coses realment estranyes que els dugueren a un període creatiu completament anormal.

També arreu dels Països Catalans, hi hagué un onatge d’inspiració a artistes, que els va dur a la descoberta que al nostre món hi ha molt més enllà de l’experiència comuna.

En aquells mesos van establir una xarxa de saber sobre aquestes matèries pràcticament desconegudes fins ara. D’allà va sorgir l’Institut d’Estudis Primigenis.

Fins ara l’IEP havia romàs en un molt discret segon pla, però coincidint amb el centenari d’aquella data tan peculiar ha decidit obrir-se més al públic.

Aquí teniu l’adreça del seu nou portal.

https://iep.lapesanta.cat

Codi QR per https://iep.lapesanta.cat

El portal recull referències a tot el material en català sobre els Primigenis i els Coneixements Arcans que s’han pogut recollir.

Tant de bo el gaudiu i trobeu coses ben interessants que no coneixieu!

L’IEP: Una institució discreta

Gener del 2025. Ens han citat a les portes d’una petita església, a prop del Passeig Sant Joan de Barcelona. Per primera vegada en la seva llarga història, l’IEP (sigles que corresponen a l’Institut d’Estudis Primigenis) ha concedit una entrevista. Ens rep el Secretari i, sense perdre temps, ens fa entrar. Mentre ens presentem, fem una breu visita per l’edifici fins a arribar a un diminut claustre, amagat a l’interior de l’illa, que ens transporta segles enrere en el temps. Sens dubte, el millor indret per fixar l’atmosfera d’aquesta xarrada. 

La Pesanta – Bon dia, i moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Després de tants anys treballant de manera discreta, l’IEP decideix obrir-se al públic. Ens podríeu explicar què ha motivat aquesta decisió? 

Secretari IEP – Bon dia i gràcies per l’interès. Després de segles d’investigació i recerca molt discreta, hem considerat que ara és el moment idoni per compartir part del nostre llegat. La creixent curiositat pels Coneixements Arcans i els Primigenis, tant des d’un punt de vista acadèmic com artístic, ens impulsen a obrir un portal digital. Volem oferir un espai on experts, aficionats i curiosos puguin explorar els misteris que hem anat recollint al llarg del temps. Fins allà on sigui segur fer-ho, és clar! 

LP – La vostra història és gairebé desconeguda i no es fàcil trobar-ne referències contrastables. Com part d’aquesta nova era per a la institució ens podeu explicar algunes de les vostres fites més rellevants? 

S – Per descomptat. Per a nosaltres, tot comença al segle XV. En concret el 1423, quan Anselm Turmeda escriu Lo Llibre dels Morts, traducció al català de l’Al-Azif. Considerem aquell acte la nostra data informal de constitució, ja que és la primera vegada que un llibre en català fa referència al saber arcà.  

A principis del segle XX, quan Mossèn Alcover, va trobar el llibre i va prendre consciència del perill que podia suposar en les mans equivocades, el va amagar però, tanmateix, va començar a teixir vincles amb altres persones coneixedores, per altres fonts, d’aquest saber antic amagat. Era clar que calia tenir algú que s’encarregués de vigilar i estar alerta al respecte. 

Però sens dubte la data clau, i de la qual aviat celebrem el centenari, va ser el 28 de febrer de 1925. Aquell dia, coincidint amb els terratrèmols que van ocórrer a diversos punts del planeta, hi hagué un onatge d’inspiració a artistes d’arreu dels Països Catalans, que els va dur a la descoberta que al nostre món hi ha molt més del que hom habitualment veu i experimenta en la vida mundana. Allò els va dur a compartir experiències i d’ allà fundar formalment l’IEP. 

L’activitat d’aquelles dates fou frenètica, ja que no hi havia encara les connexions ni el coneixement bàsic establert. Poc a poc i mitjançant nombrosos intercanvis epistolaris es va poder establir una xarxa de saber sobre aquestes matèries pràcticament desconegudes fins ara. Els contactes també foren més enllà de les nostre fronteres i, després de múltiples gestions, al gener de 1932 vàrem poder establir una relació oficial amb la Universitat de Miskatonic. Aquest reconeixement internacional fou un gran impuls per a nosaltres. 

LP – Però de tot això no n’ha transcendit gairebé res a la població en general. Per què aquest secretisme? 

S – La nostra missió principal ha estat sempre la protecció i salvaguarda d’aquests coneixements, més que no pas la seva divulgació.  Ens movem en un terreny en gran part desconegut, molt delicat, i l’exploració del qual té conseqüències incertes.  La discreció ha estat imprescindible per evitar que aquest saber caigués en mans equivocades. Ara, però, creiem que amb  el treball fet durant aquests anys i amb la prudència adequada, és possible compartir part d’aquest llegat amb la comunitat, promovent així un enteniment més profund i segur dels Coneixements Arcans. Aquest és un primer pas en una nova direcció per a l’IEP, una que esperem sigui ben acollida i compresa per aquells que es mostren interessats en aquests misteris que han estat tan llargament ocults. 

LP – Parla del treball fet durant aquests anys. A què es refereix exactament? 

S – Els nostres membres, avançat el segle XX i superant temps foscos de persecució política, han pogut processar i entendre el material conservat, alhora que en generaven de nou per fer-lo més accessible al públic. Això ha requerit temps. Tot aquest material ara quedarà reflectit d’una manera cohesionada i centralitzada en el nou portal. 

LP – Part del material que heu produït en el passat consisteix essencialment en obres de ficció. Com es compagina això amb una recerca científica? 

S – Considerem que els Primigenis i els Coneixements Arcans són part del nostre món i de la nostra realitat, però que han quedat amagats pel pas del temps i les prohibicions passades. La nostra recerca científica vol confirmar-los. No obstant això, reconeixem que l’interès per les obres literàries d’H. P. Lovecraft, el primer gran divulgador dels Primigenis, ha donat lloc a nombroses interpretacions creatives. La nostra intenció és crear un espai d’intercanvi on, amb rigor acadèmic i obertura artística, es pugui explorar aquesta dualitat. Volem convidar el públic a reflexionar, a formular-se preguntes i a descobrir per si mateix què s’amaga darrere del vel entre realitat i ficció. 

LP – Quins són els plans futurs de l’IEP ara que us obriu al públic? 

S – Aquesta obertura és només un primer pas. A més del nou portal, tenim projectes per organitzar exposicions i xerrades que tractin els aspectes més importants dels Coneixements Arcans. També volem establir col·laboracions amb altres institucions culturals i acadèmiques per promoure la investigació multidisciplinària. L’objectiu és crear una comunitat interessada en aquests temes, on la recerca i la creativitat es puguin combinar. 

LP – Moltes gràcies pel vostre temps i per compartir amb nosaltres la història de la vostra institució. 

S – Gràcies a vosaltres per compartir aquest saber amb el vostre públic. Estem fermament convençuts que durà a un coneixement i una apreciació més gran per l’origen dels temps.  

Sens dubte ha estat molt alliçonador i didàctic conèixer tota la història darrere l’IEP. Tot i així, no podem deixar de preguntar-nos si aquest desig d’obertura respon únicament a un autèntic interès per la divulgació del coneixement o si hi ha també altres factors que han influït en aquesta decisió. Només el temps ens ho dirà.

El proper 28 de febrer, data de publicació del nou portal, podrem fer una primera avaluació.

Una nova Pesanta surt del cau!

Avui 2 de febrer, dia de La Candelera, una nova Pesanta ha sortit del cau i no ha vist la seva ombra. Així que aviat una nova primavera li espera.

Aquesta nova Pesanta s’ha pensat per ser un logotip sota el qual compilar el material que publiquem a partir d’ara.

És feta amb peces de tangram, per recalcar que amb pocs recursos mirem d’arribar lluny.

Sempre compromesa amb el terror, el folklore i les coses fantàstiques en català, però més enfocada en la creació de material que en el rebombori de les xarxes.

És per això que ara hi destaca el domini ‘lapesanta.cat‘, on estar arrecerats dels infortunis i els malanys externs.

El leitmotiv de la paràlisi del son segueix ben present: El nom està subratllat no tan sols per recalcar el concepte d’enllaç, sinó també perquè el conjunt en realitat representa una persona ajaguda al llit a qui la Pesanta està “ofegant”.

No volem deixar enrere el passat, així que recordarem sempre les Pesantes que ens han acompanyat fins ara.

La primera la dissenyada per l’Eduardo Valdés-Hevia (https://valdevia.art/).

En un estil fotogràfic i del punta de vista criptozoològic, orientada a ser banner a les xarxes socials.

La Pesanta intenta ofegar amb el seu pes una noia adormida.
Autor: Eduardo Valdés-Hevia

La segona, la dissenyada per la Clara Dies Valls (https://linktr.ee/DiesClara).

En dibuix tradicional i centrant-se en el vessant més folklòric, orientada a ser avatar a les xarxes socials.

La Pesanta recargolada en posició amenaçant
Autora: Clara Dies Valls

Confiem en trobar aviat una millor casa virtual per a elles que aquesta pàgina, perquè puguin ser apreciades per tothom.

LA COSA MALEÏDA (1893) de l’Ambrose Bierce

“La Cosa Maleïda” (“The Damned Thing” en el seu original en anglès) és un conte de terror de l’escriptor americà Ambrose Bierce.

És una història curta de terror que va ser publicada per primera vegada a la revista Town Topics el desembre de 1893 i també va aparèixer a la revista Weird Tales de setembre de 1923.

Aprofitant que es troba en domini públic aquí teniu el relat traduït al català, tant en PDF com en ePUB:

Aquí teniu també la versió original extreta de quan es va publicar a la revista Weird Tales en format PDF:

Si us ha agradat i en voleu llegir més

Si en voleu saber més de l’Ambrose Bierce